Arts
Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'L'hereu i la forastera' de Josep Maria de Sagarra. Emissió del 4 d'Abril de 2020. Després dels grans èxits teatrals de començaments dels anys trenta, amb títols destacats com ‘‘La corona d’espines’’ i ‘‘L’hostal de la Glòria’’ que s’han convertit en referents i obres cabdals del teatre català, l’octubre de 1936, i a causa de la situació política que viu el país amb l’esclat de la Guerra Civil, Sagarra es veu obligat a marxar a l’exili passant per Marsella, Tahití i les illes de la Polinèsia Francesa per acabar establint-se a París el 1938. El 1940, acabada la Guerra, i ja de retorn a Catalunya, s’incorpora a la vida literària clandestina. El 1942 forma part de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i més tard du a terme la traducció de ‘’La divina comèdia’’ de Dante, reconeguda pels experts italians com la millor traducció d'aquesta obra a qualsevol llengua. A partir de 1945, reprèn l’activitat com a dramaturg després que la reposició de ‘’L’hostal de la Glòria’’ esdevingui un èxit clamorós. S'anima a escriure alguns drames en prosa i d'inspiració existencialista com ara ‘’El prestigi dels morts’’ (1946), ‘’La fortuna de Sílvia’’ (1947) o ‘’Galatea’’ (1948), que, malgrat l'interès, obtenen poc ressò. És aleshores que retorna a la vella fórmula del poema dramàtic que l’havia consagrat com a dramaturg, i títols com ‘’L’hereu i la forastera’’ , ‘’Les vinyes del Priorat’’ o ‘’L’alcova vermella’’ esdevenen un major èxit de públic. ‘’L’hereu i la forastera’’ és un poema dramàtic en tres actes estrenat el 1949 al Teatre Romea de Barcelona sota la direcció de Pau Garsaball. L’acció se situa a mitjans segle XVIII, després de la Primera Guerra Carlina, a la Masia del Pradell, un indret rural a les rodalies de Roda de Ter. La Isabel és una noia que a causa de la Guerra ha vist marxar els seus pares, i no n’ha tornat a saber res més d’ells. Ara, els seus únics ingressos són els diners que any rere any algú deixa a la porta de casa seva pels volts de Nadal. En Raimon del Pradell pretén conquerir el cor de la jove, però topa amb la competència del jutge Vallhonrat que també la ronda. L’amor conviu amb l’odi, i es desvetllen els antics ressentiments, rancúnies i venjances. Isabel rep la visita inesperada de Pere el bandoler, una arribada per sorpresa que la condueix a nous horitzons. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2008, segons l’adaptació de Joan Rodón, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Margarida Fabregat en Isabel, Joana Palau en l’àvia del Pradell, Laura Castillo en Calàndria, Dolors Trenchs en Amàlia, Sandra Veloy en Rosalia, Jordi Bernad en Raimon, Manuel Arisó en el Jutge Vallhonrat, Joan Salvador en Pere el bandoler, Albert Puig en el fadristern, Aurelio Rodriguez en Graupolit i Joaquim Vidal en el Campaner. La narració és d’Ismael Majó, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.